Informació i reserves: +34 977 435 730 – 646 985 223
Carretera T-334 km, 0 Horta De Sant Joan, Catalunya, Spain
Horta de Sant Joan, Tarragona, La nostra situació sobre el mapa
<span>La Pobla de Massaluca</span> Terra Alta

La Pobla de Massaluca Terra Alta

No posseïm dades sobre la Pobla amb anterioritat a la conquesta als sarraïns de la zona pels exèrcits del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV i el seu fill, Alfons I (entre els anys 1153 i 1163).

En línies generals, sembla que en aquest territori, vers el s. VIII aC, s’establirien pobladors cèltics, coneguts com de “camps d’urnes”, o “incineradors”, en raó del seu ritual d’incineració dels cadàvers. I ja, cap al s. III aC, segons l’opinió més estesa, s’hi troben els ilercavons (considerats com una branca escindida dels ilergetes, situats als voltants de l’actual Ciutat de Lleida), amb poblats de certa rellevància, com ara l’antiga “Adeba” (no localitzada, però que hom considera que es podia trobar a l’actual Batea), o el localitzat al Coll del Moro, a Gandesa.

Vers el 197 aC els romans controlen definitivament la zona. Amb la caiguda de l’imperi romà, l’any 476, s’integra en el nou regne visigot. Però, pràcticament, no tenim vestigis d’aquests períodes. I vers l’any 714 els àrabs, comandats pels cabdills Musa i Tàric, baixant Ebre avall, conquereixen i ocupen tot aquest sector.

El territori de la Pobla s’integra en el waliat de Siurana, administrat pel seu delegat del castell de Miravet i sota la circumscripció dels castells de Batea i Algars.

La primeria del s. XII els aragonesos, comandats pel rei Alfons I el Bataller, impulsen l’expansió del seu regne cap al sud, vers Tortosa, cercant una sortida marítima per a Aragó, pel marge dret de l’Ebre. I entre els anys 1132 i 1133 ocupen les zones que dominen els castells d’Orta i Batea i Algars, des de Fraga fins a Godall, a la vora de Tortosa, en particular les riberes dels rius Algars i Matarranya fins l’Ebre, inclòs per tant el terme de la Pobla.

Els musulmans recuperen aquests dominis, fins ja la conquesta definitiva de la zona pels exèrcits comandats pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV; en el cas de la Pobla l’ocuparien vers el 1149, conquerida ja Tortosa (1148), amb l’expedició cristiana que surt d’aquella ciutat en direcció a Lleida, i que conquereix tota la franja compresa entre Xerta, Prat de Comte, Bot, Gandesa Batea i Vilalba, fins a Faió.

El 24 d’agost de 1153 el comte de Barcelona fa donació a l’Orde del Temple del castell i termes de Miravet, entre els que es troba l’actual de la Pobla de Massaluca. En el document corresponent no apareix, encara, l’expressió de “Vilabona” ni “Massaluca”, amb les que identifiquem més endavant la Pobla, i pot ser que el seu terme fos aleshores una dependència del castell de Batea o del d’Algars, com ho era durant l’ocupació aragonesa.

Els castells, viles i termes de Miravet que es donen, són en aquell moment els de Benissanet, Gandesa, Corbera, Algars, Batea, Pinell i Rasquera. I el territori de la Pobla s’integra en tot cas en la Batllia templera de Miravet, que el 1182 veu confirmats els seus límits fins el riu Algars.

La Carta de població que el mateix Orde del Temple concedeix pel terme de la Vall de Batea el 28 de desembre de 1244, cita per primera vegada el terme de “Maçaluca” amb referència a una de les seves fites divisòries. Aquesta fita sembla que es trobaria al lloc avui conegut com “Punta Fracanes” o “Tossal Gros” (entre els termes de Batea i Vilalba).

És la primera referència directa al nostre terme; fins aquell moment no s’hi fa cap esment en cap altre document. No sabem si aleshores estava poblat, però sí que estaria delimitat; i coneixem que en ell existeix una devesa senyorial, una partida reservada especialment pel senyor, per a pasturar els seus ramats, per a caçar, pel cultiu particular, o per altre aprofitament (com pot ser la fusta); però inicialment exclosa de l’ús i gaudi dels vassalls.

 


Mostra un mapa més gran

 

Feu la vostra Reservation

Seguei-nos a les Xarxes Socials